Biblioteca Virtual Joaquim Vicent Guimerà
“Confinament…»
Han estat i són temps durs, encara que tots -o quasi tots-, ens
ho estem prenent amb la calma necessaria esperant que tot
torne a una normalitat, encara que ja no ser+a la normalitat
pasada, que pot ser recordarem, o potser ja no…
Si us he de dir, el meu confinament ha estat diferent al de la majoria de la gent. El vaig començar el dia 16 de desembre de 2019 quan vaig entrar a l´hospital de Vinaròs. I realment ha estat fins ara, que continua fins a que estiguem segurs de poder sortir a respirar l´aire del carrer. De Nadal a més enllà de Pasqua - i ja veurem fins a quan-, amb hospitalització primer a l´Hospital Comarcal de Vinaròs i després tres setmanes d´hospitalització a casa -sense sortir-, i a continuació unes setmanes més a l´Hospital General de Castelló. Ja eren dades en que el Cronavirus començava a còrrer el seu camí a la Xina, i cavalgava invadint Europa i el món sencer. Quan vaig retornara casa va ser el moment en que es van tancar les portes per a tots i des d´aquell moment he pogut sortir al balcó per veure els carrer ben buits. He de dir-vos que m´he anat acostumant…
És aquest un temps per estar en casa. No tenim més altre remei que
esperar pacientment que tot s›escampe i que puguem gaudir de la
llbertat de sortir al carrer, -i si de cas-, poder pendre un café, encara
que siga descafeinant i amb edulcorat…
Proves, assaig amb les màscares, parlar per telèfons amb les
amistats i amb els familiars, anant recuperant el temps i la vitalitat
després de quatre mesos des de l´inici del meu confinament… Tot
s`anirà fent. Encara hi ha molt per veure, per llegir, per apendre, per
mirar, per experimentar, per imaginar i per escriure…, i això mateix
és el que estic intentant fer. El sol va sortint cada dia per dir-nos que
-a pesar de tot-, les coses poden manar millorant…
Mentre «Hapi» camina cap al seu desenllàs en el segon volum que és «La Piràmide Invertida», i
la segona part de las «Alas del Miedo» pot dir-se que està acabada de fer, són els «Contes de la
Migdiada» el que m´estan movent la imaginació i els records de les tradicions a les nostres
comarques. Tot va venint de mica en mica, sense pressa -encara que la pressa és habitual per a
qualsevol lloc i qualsevol moment-, però és el moment d›escriure i de reflexionar sobre més
coses que abans o que sempre.
M´ha agradat veritablement el resultat del nostre conte, el que José Carlos Amela i jo vam
preparar i editar -per mitjà de Editorial Antinea» a la revista 7dies Acualitat de Vinaròs. Ve a ser
una petita novel·la on s´explica amb la forma d´una narració els primers temps de la nostra
història a Vinaròs. I us invito a llegir-la, ja sé que és ben difícils en els temps de continament i en
el nostre deure de quedar-nos a casa, en aquest moments, però si la demaneu als Diaris o a la
Impremta Castell us la servirà.
Aquests mesos, els del meu
«confinament» realment han estat durs, ja
no ara perquè em trobo acompanyat a
casa, però ha estat una estada ben dura
als hospitals. No per l›eficacia del treballs
deles metgeses i els metges, sinó per
l´ambient, les normes, els hàbits, els
menjars i algunes vegades per «la
professionalitat» dels centres.
He de donar gràcies al suport i
acompanyament dels meus familiars i de les meues amistats.
He de dir que em sento
acompanyat, pels meus
amics: Tatiana, Yaneth,
Julián, Carlos, Ainoa i Logan,
als que puc agraïr el seu
suport, al igual que els meus
familiars, a tots, moltes
gràcies pel seu suport
Anterior pàgina de Supernovetats.
Àlbum fotogràfic de Patxi Pérez (Fotogrames)
;void;){kind=link}
