Biblioteca Virtual Joaquim Vicent Guimerà

Fotografia

La fotografia ha estat i segueix sent una de les meues principals aficions, i a la vegada una eina de treball, que s`ha anat complementant al disseny de revistes, de cartells i a l´edició de llibres al llarg del temps del meu treball com a dissenyador. Si vaig començar aprenent de la fotografia, he anat adquirint experiència, i a banda de fer la fotografia d´arquitectura i d´interior, he anat eixamplant els camps, per igual establir cròniques de les tradicions i costums dels Països Catalans, com endinsar-me en el món de la fotografia esportiva, dins i tot de les meues possibilitats. Dins de la fotografia esportiva he treballat més sobre els esports individuals que no sobre els col·lectius, degut -en certa manera-, al meu interés pels esports més tècnics, que no els esports d´enfrontament entre equips. L´atletisme, el ciclisme, el món del motociclisme, el triatló, el patí de velocitat, i el patí artistic han estat els que més m›ha interessat. En el cas de l´atletisme pot ser per la meua etapa (durant 20 anys), d´entrenador al Club Esportiu Vinaròs, al Club Natació Reus Ploms i al Club Atletisme «Playas de Castellón» En el apartat de triatló, perquè vaig veure que aquest esport oferia moltes oportunitats d´aconseguir bones fotografies, molt plàstiques, i amb la meua col·laboració durant anys amb la Federació de Triatló de la Comunitat Valenciana. En els esports, he treballat la fotografia intentant fer el que jo veia que els bons fotògrafs d´esport anaven aconseguint, i per això em vaig dedicar a buscar l›expressivitat dins lácció dels i de les deportistes, cercant enquadres diferents al que es feia normalment en la fotografia esportiva, i sempre cercant un diàleg entre els protagonistes de les fotografies i la meua càmera. Després d´anys d´experiència vaig començar a deixar de banda les fotografies convencionals de l´esport per treballar en la imatge a baixa velocitat, i del que he aconseguit veritablement bons resultats. El món de la natura ha estat el que me ha fet agafar el meus macros i dedicar-me a l´estudi de la petita fauna i de la flora, dia en dia amb la paciència d´esperar el moment oportú en que una imatge represente una realitat plàstica que va més enllà de la simple vista. La micro-fotografia eixampla els colors, les formes, les llums, els reflexos de les petites imatges de plantes o d´insectes, que es mostren als nostres ulls multiplicant els seus detalls, i descubrint-nos móns i universos que la fotografia mostra al nostre abast. Sempre m´ha interessat poder arribar a fotografiar les libèlules (que a Vinaròs tradicionalment les anomenem com a «parots») Des del principi em fixava en les fotografies dels llibre de natura, i pensava en com podia arribar a fer aquelles imatges... Tot va ser decidir-se i comença a experimentar, i després d´obtenir uns primers resultats, treballar i treballar més ñ¡.0 sobre això, i passar-me hores caminant pel camp a la recerca de «bitxos» i herbes interessants. Una bona colla de viatges a Orta (Horta de Sant Joan), al meu secret lloc on podia estar hores esperant que les libèlules es paressin a les rametes i herbes del bancal que hi havia al costat de la bassa on anaven els ramats de les ovelles a beure y a pastar; i d´una en una, anava capturant les imatges, i que conservo en un arxiu de més d´un miler. Ja anys després, feiem excursions a aquell paratge, amb els aficionats de la fotografia de natura, amb sessió matinal de fotografia de «parots», i dinar al restorant de l´hotel Miralles d´Horta de Sant Joan. Sobre la fotografia d´Arquitectura us he de dir, que quan estudiava Història de l´Art a la Universitat de València, solia fer excursions i viatges per les terres del Maestrat. per mesurar, fer les plantes i mapes dels monuments que hi ha per la nostra comarca. Amb paper milimetrat, llapis i una cinta mètrica ben llarga, a la que -com viatgava a soles-, afegia esparadrap a una punta per estirar-la i fer les mesures, anava traient les plantes de castells, com el de Polpís, o el de Xivert, les esglésies parroquials de La Sénia, Traiguera, Sant Mateu, Catí, Vila-franca del Maestrat, Vilanova, Morella, Càlig, Vinaròs, La Jana, Xert, Benlloch, Peníscola, Santa Magdalena de Polpís, Ulldecona, L´Esglessola, Mosquerola, Calaceit… i moltes més; i a la vegada amb càmera (de carret), i trípode fent fotografies d´exposició de tots aquells edificis. Actualment, amb les càmeres digitals. tota aquesta feina multiplica la seua efectivitat, i és una cosa que encara actualment segueixo fent. Una de les facetes que m´ha interessat més, ha estat el treballar amb objectius complexos i entre ells, els «ulls de peix», amb els que he aconseguit sintetitzar els espais interior d›alguns edificis i monuments. Fotografia de carnaval, de la que tinc veritablement una bona quantitat d´imatges, fotografia de retrats, de les que conservo moltíssimes imatges fetes a l´aire lliure, i també en estudi, la fotografia publicitària, en totes les seues facetes, però sobretot destinada a capturar els petits objectes que s´han d´incorporar als catàlecs d›empresa, En resum: us ofereixo la possibilitat de veure una mica el meu món de la fotografia, i llegir també els meus comentaris sobre aquesta que és una de les meues aficions.